Un snowpark es una pista valizada i tancada, on podem trobar diferents mòduls per a practicar el freestyle; tant mòduls de neu, que com el seu nom indica són els que estan construïts a base de neu (ex. Salts, Piràmides, Half pipe) com també mòduls artificials, que són construccions que acostumen ha ser de metall, fusta i metacrilat (ex. Calaixos, Baranes).
Un snowpark és distribueix en diferents línies, on s’ubiquen els mòduls, de forma que cada cop que passem per un línia trobarem diferents mòduls preparats per a ésser utilitzats. Cada una d’aquestes línies estarà destinada a un nivell tècnic diferent, podem trobar línies d’iniciació, de nivell mig, de nivell alt o de nivell professional. El nivell tècnic d’aquestes línies el marcaran, la dificultat dels mòduls que la composin. La dificultat dels mòduls s’indica utilitzant el mateix codi que s’utilitza per marcar la dificultat de les pistes, per tant trobarem mòduls de color verd, blau, vermell o negre. 
Mòdul és el nom genèric que li donem a cadascuna de les construccions que podem trobar dins d’un snowpark.
Les construccions dintre un snowpark són il·limitades, únicament depenen de la imaginació i llibertat que tinguin els “Shapers” (que són els encarregats de construir i mantenir els snowparks) i els constructors de rails (el que construeixen els mòduls artificials). L’únic criteri que sempre s’ha de complir és que garanteixin la seguretat de l’usuari sempre que aquest en faci un ús adequat.

1.-Salts (“Jumps”): És un rampa o trampolí, que ens separa del nivell del terra i a més ens llença amunt, per a poder realitzar un salt.

2.-Salt Gran(“Big Jump”): És el mateix mòdul que un salt però de grans dimensions. La zona de vol pot ser d’entre 10 i 30 metres.

3.-Piràmide (“Spine”): És molt similar a un big jump, però a més la zona de recepció habitual, en té dos més perpendiculars a l’eix del salt. Amb el que s’amplien les possibilitats d’utilització.

4.-Semi piràmide (“Hip”): És exactament el mateix mòdul que una piràmide, però enlloc de tenir dos recepcions perpendiculars únicament en té una.
5.-Half pipe: tal com indica el seu nom (mig tub), té la forma d’un tub circular tallat per la meitat. És un mòdul amb unes característiques molt diferents dels que ham vist fins ara. La zona d’impuls i la de recepció estan fusionades en el que s’anomena vertical, es un espai que s’utilitza per fer salts i al mateix temps per a recepcionar-los. Les altres zones són similars a les dels mòduls que em vist fins al moment. Avui en dia és un mòdul poc habitual en els snowparks de la Cerdanya per el laboriós manteniment que necessita.

6.-Quarter pipe: com és seu nom indica (quart pipe) té la forma d’un quart del tub circular. Seria com un Half pipe però amb una única paret. Té el mateix problema de manteniment que el Half pipe, i encara és menys habitual.

7.-Curves prealtades: Són mòduls amb forma curvilínia que degut a la seva inclinació positiva en ajuden a poder realitzar un viratge amb més facilitat i amb més velocitat, de la que ho podríem fer en una superfície plana.

8.-Dubies: Són mòduls on s’ondula el terreny amb forma curvilínia. Tant els dubies com les curves peraltades són molt utilitzats en circuits de boarder cross.

Tots els mòduls artificials estan dissenyats per a que l’objectiu sigui poder lliscar per damunt seu. Sempre van acompanyats d’un mòdul de neu que facilita l’arribada fins a la superfície de lliscament. La forma que tingui aquesta superfície serà el que donarà originalitat i dificultat al mòdul. La superfície de lliscament pot ser ampla, estreta, llarga, curta, plana, curva, ondulada, peraltada, amb baixada, amb pujada, etc... Les altres zones que componen el mòdul són les mateixes que en el mòduls de neu anteriors.

1.-Calaixos (“boxs”): Són mòduls amb una estructura de metall i forrats amb fusta. La superfície de lliscament acostuma a ser metacrilat i poden ser plans, amb forma de C, amb forma de S, amb baixada, amb pujada, o combinacions d’aquests elements. La característica que els diferencia de les baranes és que tenen una superfície de lliscament més amplia i per tant és més fàcil mantenir-hi l’equilibri un cop hi som damunt.
2.-Baranes (“rails”): Són baranes de metall imiten les que es podem trobar en qualsevol indret. Acostumen a portar un recobriment especial per millorar-ne el lliscament. Quan les nevades ho permeten els riders (practicants de snowbard i de ski) surten al carrer a buscar baranes urbanes per on poder lliscar.
3.-Taules de picnic: Són taules de picnic que imiten les dels parcs americans.
4.-Wall rides: Són plataformes llises que es normalment es situen sobre els quarters per ampliar-ne les possibilitats.

1.-Salts (“Jumps”): És un rampa o trampolí, que ens separa del nivell del terra i a més ens llença amunt, per a poder realitzar un salt.

2.-Salt Gran(“Big Jump”): És el mateix mòdul que un salt però de grans dimensions. La zona de vol pot ser d’entre 10 i 30 metres.

3.-Piràmide (“Spine”): És molt similar a un big jump, però a més la zona de recepció habitual, en té dos més perpendiculars a l’eix del salt. Amb el que s’amplien les possibilitats d’utilització.

4.-Semi piràmide (“Hip”): És exactament el mateix mòdul que una piràmide, però enlloc de tenir dos recepcions perpendiculars únicament en té una.
5.-Half pipe: tal com indica el seu nom (mig tub), té la forma d’un tub circular tallat per la meitat. És un mòdul amb unes característiques molt diferents dels que ham vist fins ara. La zona d’impuls i la de recepció estan fusionades en el que s’anomena vertical, es un espai que s’utilitza per fer salts i al mateix temps per a recepcionar-los. Les altres zones són similars a les dels mòduls que em vist fins al moment. Avui en dia és un mòdul poc habitual en els snowparks de la Cerdanya per el laboriós manteniment que necessita.

6.-Quarter pipe: com és seu nom indica (quart pipe) té la forma d’un quart del tub circular. Seria com un Half pipe però amb una única paret. Té el mateix problema de manteniment que el Half pipe, i encara és menys habitual.

7.-Curves prealtades: Són mòduls amb forma curvilínia que degut a la seva inclinació positiva en ajuden a poder realitzar un viratge amb més facilitat i amb més velocitat, de la que ho podríem fer en una superfície plana.

8.-Dubies: Són mòduls on s’ondula el terreny amb forma curvilínia. Tant els dubies com les curves peraltades són molt utilitzats en circuits de boarder cross.

Tots els mòduls artificials estan dissenyats per a que l’objectiu sigui poder lliscar per damunt seu. Sempre van acompanyats d’un mòdul de neu que facilita l’arribada fins a la superfície de lliscament. La forma que tingui aquesta superfície serà el que donarà originalitat i dificultat al mòdul. La superfície de lliscament pot ser ampla, estreta, llarga, curta, plana, curva, ondulada, peraltada, amb baixada, amb pujada, etc... Les altres zones que componen el mòdul són les mateixes que en el mòduls de neu anteriors.

1.-Calaixos (“boxs”): Són mòduls amb una estructura de metall i forrats amb fusta. La superfície de lliscament acostuma a ser metacrilat i poden ser plans, amb forma de C, amb forma de S, amb baixada, amb pujada, o combinacions d’aquests elements. La característica que els diferencia de les baranes és que tenen una superfície de lliscament més amplia i per tant és més fàcil mantenir-hi l’equilibri un cop hi som damunt.
2.-Baranes (“rails”): Són baranes de metall imiten les que es podem trobar en qualsevol indret. Acostumen a portar un recobriment especial per millorar-ne el lliscament. Quan les nevades ho permeten els riders (practicants de snowbard i de ski) surten al carrer a buscar baranes urbanes per on poder lliscar.
3.-Taules de picnic: Són taules de picnic que imiten les dels parcs americans.
4.-Wall rides: Són plataformes llises que es normalment es situen sobre els quarters per ampliar-ne les possibilitats.



1 comentarios:
Uei molt formatiu el blog!!
ja només cal afegir-hi imatges i serà del tot didàctic!!
una abraçada!
míriam
Publica un comentari